El plaer de “no fer res”. Connectant amb la teva independència interior

“He descobert el plaer de no fer res sense estar de vacances”
 

Va explicar que aquell matí el va passar, sense estar pendent d’agendes, deixant de banda llistes de feines a fer. El temps va passar, es va deixar portar pel que li venia de gust a cada moment, sense presses; va passejar pel bosc, va fer alguna cosa a casa, va jugar amb els seus animals, i, va trucar per a compartir-ho. Estava contenta. En mi va sorgir un somriure agradable i vaig sentir la forta respiració de les tres, com si deixéssim anar alguna cosa, alguna cosa compartida.

 

Fa pocs mesos, la seva vida es va capgirar. Un canvi inesperat, d’aquells que ens poden deixar emocionalment fora de joc una temporada llarga, i, tot i així, el dia a dia, les “obligacions” hi són, demanant ser ateses.

Sempre m’ha meravellat la seva fortalesa i la seva capacitat de ressorgir com una au fènix davant els reptes que se li han presentat a la vida. En aquesta ocasió el repte ha estat diferent, un d’aquells en els que brollen llàgrimes i tristesa, una gran tristesa. Qui l’estimem l’hem acompanyat, hi hem estat quan ho ha necessitat, per a que al seu ritme reconnectés amb aquella independència interior que l’ha caracteritzat.
 

Amb il·lusió mostrava la seva Pau, la seva Satisfacció i molta Tendresa. Les volia compartir. Va resultar ser un gran regal, a més de la inspiració per a escriure aquest post. Gràcies.
 

Escoltava les seves paraules i ressonava en mi l’estat d'independència interior amb el que entrem en contacte amb el nostre Jo, amb la nostra pròpia Llar interna. Així li ho vaig dir i precisament, era el que la reconfortava, que ho estava aconseguint, que sentia que alguna cosa reconeguda floria en ella novament. Vaig tenir el privilegi de ser testimoni de com es reactivava en ella l’arquetip de la Deessa Hestia, la Deessa del foc de la Llar, de la Llar Interna.

Jean Shinoda Bolen, en els seus llibres, en els que parla dels diferents arquetips que es manifesten en dones i homes, es refereix a la Deessa Hestia com l’arquetip que està activat “Quan el que fas te sentit per a tu i fa que et sentis plenament connectat amb qui realment ets” (1) Hestia és l’arquetip que aporta connexió, independència interna, centrament, presència, quietud. Donar-li pas és com donar-te la benvinguda a la teva pròpia llar interna, que seria allò que en paraules de Jean Shinoda Bolen descriu “com aquell centre de quietud que s’associa amb el sentit de plenitud”. (1)

I, com arribem a Hestia? Algunes persones la porten de “sèrie”, a altres els arriba a la maduresa per la pròpia experiència de la vida, altres no hi arriben mai i m’agrada pensar que moltes altres es proposen donar-li pas.

Per a seguir vivint en plena connexió amb la teva pròpia força interna, la teva presència. Seguiràs sentint alegria, tristesa i la infinitat de possibilitats que porten les emocions. Les podràs observar, des de la teva pròpia intimitat, amb hospitalitat, donant-los la benvinguda com si es tractés de convidats inesperats, en ocasions reconfortants, en d’altres molestos. En qualsevol cas, amb calma, atenció, ordre.